Ja fa uns quatre anys que l’independentisme a Catalunya està en plena efervescència. Cada any, per la diada de Catalunya, es fan manifestacions pacífiques, cadenes humanes i altres acte, i els polítics catalans, en diverses ocasions, han proposat a l’estat espanyol de fer un referèndum. La resposta? Ha estat sempre que no, acusant-los, a la vegada, de rupturistes.

 

La qüestió de tot això és: tanta por els fa saber què opinem els catalans? En un estat democràtic com en el que estem, una cosa tan simple com posar les urnes hauria de ser el primer que es fes quan hi ha un problema que els polítics sols no poden solucionar.

 

Jo sóc partidari d’aconseguir una Catalunya independent, que no hagi de dependre de ningú, perquè estem demostrant que ens podem valdre per nosaltres mateixos. Però crec que s’ha de fer democràticament ja que, per molt que jo la vulgui, si la majoria no la vol, m’hauré d’aguantar, perquè això és la democràcia. La democràcia es va crear l’any 462a.C, i des del 1976 està implantada a Espanya. Per tant, aquest es defineix com un país democràtic, i la democràcia consisteix en deixar decidir el poble, cosa que Espanya no està fent amb el tema català. Però és més, els fa realment por saber què n’opinem i han arribat a tal extrem que els catalans vàrem fer un referèndum sense cap mena de validesa jurídica i els que el van promoure van ser portats als tribunals per aquest suposat estat democràtic que, de democràtic, cada cop en té menys. Sí que és veritat que algun cop han dialogat les dues parts i l’estat ha posat com a condició que el referèndum hauria de ser a tot Espanya i no només a Catalunya, ja que la decisió els afecta a tots. Però això és il·lògic:  mai  en cap dels referèndums que s’han fet ha passat així, com en el cas del “Brexit”; algú va preguntar a tots els europeus si volíem que sortissin de la UE?