De teves a meves és un llibre escrit per Pere Calders que va ser publicat al 1984. Està dividit en tres parts amb funcions diferents. La primera recull dotze contes que parlen de temes diversos, la segona part la formen uns altres sis contes però que estan centrats en els rols socials i la tercera part són quinze contes breus de temes variats.

​

Durant tot el llibre es manté un aire humorístic respecte de coses que fem al nostre dia a dia i que realment són absurdes, de manera que es presenten situacions exagerades on s’expressen certes idees de manera ben clara. Ens permet identificar les situacions que escriu, moltes vegades irreals o bé molt peculiars, amb les situacions que realment hem viscut alguna vegada i la reacció mesquina que solem tenir davant d’aquestes i que fins després d’haver-te llegit aquest llibre no te n’adones que són tan poc coherents. Que aquestes situacions exagerades es poden relacionar amb altres de normals, es pot veure en el conte “Que consti”, que ens explica com moltes vegades a alguna cosa que és extraordinària o bé especial, no li donem el mèrit que es mereix. Ens planteja la situació d’una dona que després de la mort del seu apreciat gat troba un home que el ressuscita però tot i així està molt indignada i pretén que li torni els diners perquè el gat està coix. En lloc de veure un acte màgic i extraordinari hi veu problemes.

​

En uns quants contes també apareix molt clarament l’egoisme humà, també mostrat de manera exagerada i clara, com en el conte “De teves a meves”,  ja que els personatges només pensen en les seves penes i no pensen en les de l’altre i no són capaços de tenir empatia entre ells quan estan passant els dos per un mal moment. En un altre conte on s’aprecia és “Entreacte”, on es crea una situació absurda entre el protagonista i el sogre davant l’egoisme del sogre, fent-nos veure una vegada més el comportament irracional de les persones.

​

L’excés de realisme contra la creativitat i la imaginació és un tema que podem apreciar en contes de la primera part, ja que Calders ens insisteix en molts contes que sempre hi haurà algú contra les teves idees diferents, innovadores, encara que no t’hauries de rendir. On es veu més clar és en “Quaranta-cinc graus sota cobert” on un personatge amb pocs recursos intenta portar la màgia de Nadal al tròpic i un altre individu li talla les ales amb la realitat. Es pot veure també en “El núvol guilla”, on una nena troba un núvol que segons ella no es belluga i es pensa que es quedarà a viure allà, i s’està molta estona mirant-lo. El seu tiet l’animava que imaginés coses sobre el núvol, però la seva mare en canvi li va dir que deixés el núvol perquè els núvols no estan ni quiets ni vius. La burocràcia també és present en “Nit de pau i Bones Festes” i “Amb l’ajut de la informàtica”. En els dos casos se’ns està parlant de gent que segueix ordres dels seus superiors però que no saben  per què ho fan, alguns ni tan sols estan d’acord amb el que estan demanant als seus subordinats o als ciutadans que volien fer pessebres. Hi ha unes instàncies superiors que no deixen anar la llibertat i la creativitat i per culpa d’aquestes, són les persones comunes i creatives qui després acaben rebent.

​

El conte de “Vorejant la riera” expressa la poètica de Calders. En podem deduir que el que li importa és el que fa i que ho fa perquè ell vol, no pel que en pugui pensar la gent, sinó que ho fa per ell i perquè li agrada. El conte tracta d’un mag que li ensenya la seva casa, que semblava una barraca, a un nen. Per dins, la casa és molt més gran. Aquest nen li pregunta si ho pot dir a la gent i el mag li respon que digui el que vulgui perquè la gent no creurà res del que digui. Expressa com el que fa el mag no ho fa per impressionar o per donar a conèixer que existeix la màgia, sinó que ho fa perquè a ell li agrada i és el que ell vol fer.

​

La segona part del llibre podem veure com se centra més en circumstàncies on es canvien els rols dels personatges. S’analitzen així certes convencions socials, portades a un extrem, de manera que seria impossible que passés actualment alguna cosa així i si passés es crearia un estat de pànic i incomprensió. Com en el  conte “El dia del judici” on hi ha hagut un canvi de rol entre els personatges protagonistes i les convencions socials desapareixen i les lleis ja no serveixen, així que no saben què fer. També es pot veure en el conte  “El Jurament Hipocràtic” com a una persona, només posant-se una bata blanca, se la tracta diferent que si no la portés. O també  en “Les relacions entre el bé i el mal”, on veiem com un home que volia fer el bé per la resta, provoca que mori molta gent, i, en canvi, una mala persona que només feia coses per ella mateixa, només acaba matant sis persones. Després, als ulls de la història, la gent veu com a dolent al que volia fer coses bones i el que feia les dolentes s’acaba veient com a millor persona.

​

La tercera part està composada per contes breus que segueixen molt l’estil de la resta del llibre. En tots els contes es fan reflexions sobre la vida. Per exemple, sobre com passa el temps tracta “No costa res d’ésser amable”. I parlen sobre el sentit de la vida, sobre si vivim el present o si vivim al passat, al futur, en somnis o en records els contes “Forats negres” i “Espais blancs”. Un altre tema sobre el qual es parla en relació amb el temps és el de la mort i com en qualsevol moment podríem morir, qüestió tractada en el conte breu “L’hora en punt”. També ens fa veure que encara que les coses no passin com haurien de passar, en poden sortir coses bones. amb el conte breu “Meteorologia aplicada”.

​

Calders, en aquest llibre, utilitza un llenguatge molt formal, a més utilitza expressions que, personalment, m’han dificultat la comprensió de les idees que expressen les històries i la ironia que se li vol donar. També el fet que sigui un tipus de llibre en què els contes tenen temes en comú, però no hi ha una trama contínua,  ha causat que se’m faci pesat. Tot i així hi havia diversos contes que es podien entendre molt bé de primeres i als quals de seguida es trobava el punt còmic i irònic. El que es pot veure molt clarament és allò que Calders, amb De teves a meves, ens expressa al llarg del llibre: el realisme contra la imaginació, el cinisme i  l'egoisme. Sempre amb un sentit còmic sorgit en situacions quotidianes i donant a conèixer la mesquinesa humana. D’aquesta manera fa una crítica a la societat, ens fa veure els nostres errors.