De teves a meves és un llibre publicat per Pere Calders i Rossinyol l'any 1989.

Està estructurat d'una manera molt peculiar, cada capítol és un conte totalment diferent, però en el fons tots tenen alguna cosa a veure. Aquest llibre de Pere Calders, que ha publicat llibres com Invasió subtil i altres contes o Tots els contes, està estructurat en tres parts: primera part, segona part i contes breus.

 

Els que ja coneixem la literatura de Pere Calders sabem que a cada historieta sol tractar temes de la vida quotidiana, però que d'alguna manera canvia l'ordre lògic de les coses, com succeeix a "Entreacte", on un home va a demanar la mà de la seva parella al seu futur sogre i al final ha d'enamorar-lo a ell. També es el cas d’"El dia del judici", on en el judici d'un condemnat a mort tothom acaba perdent els seus papers: el jutge es torna un agressor, el fiscal un assassí, l'advocat defensor mor... També aconsegueix aquesta alteració presentant-nos uns personatges o situacions una mica irònics i ficticis, però que en veritat reflecteixen perfectament la humanitat, com passa a"Cicle de terror", on es veu una senyora que no vol anar al cinema però com que veu que la gent hi va, acaba anant-hi (i mostra així la debilitat de l'individu, que tendeix a seguir els comportaments de les masses), i al final ha de buscar una excusa per anar-se'n, però després d'haver fet tota la cua.

 

Pere Calders ens mostra  situacions del dia a dia en què desapareixen els valors que ens han inculcat des de ben petits. Un dels grans temes que tracta al llarg de la seva obra és el de la creativitat, que és un tema que avui en dia s’està perdent molt. Un d’aquests contes tracta de la creativitat d'un jove emprenedor que és esborrada per una persona materialista i burocràtica. Són els protagonistes de "Quaranta-cinc graus sota cobert", on en Fèlix, una de les persones exiliades a una illa tropical, construeix un arbre de nadal amb fulles de palmera i coco, i el cap de la colònia li fa desmuntar-lo, ja que el coco és un fruit que utilitza una altra empresa. Succeeix una cosa semblant a  "Nit de Pau i Bones Festes", on un home vol construir un pessebre i ve un inspector a posar-li pegues i prohibicions de tota mena, com ara que per fer un riu amb aigua ha de tenir un sistema de filtració que ha de donar al seu pati, que l'endoll de les llums ha d'estar a la mateixa paret que aquestes... Aquest conte ens mostra com el govern i les institucions majors arruïnen o posen massa pegues a la creativitat de l'home, que en el fons ha sigut la que ha fet que evolucionem fins aquí.

 

Especialment, a mi, m'han agradat dos contes en els quals se’ns mostra el canvi de rol dels personatges d’un moment a un altre, una cosa que a tots algun cop ens ha passat. El primer d’aquests contes és "Mort a data fixa", on un metge li diu a un home que li queda un any de vida, i aquest no vol fer una altra cosa que fastiguejar la gent en aquest últim any. Decideix casar-se amb una dona molt lletja per donar-li un disgust, i al final la situació canvia i es mor el metge, la dona deixa a l'home, i l'home no es mor i a sobre s’ha fastiguejat la pròpia vida. L'altre es "El Jurament Hipocràtic". Un pacient va al metge, i com que són molt amics, el metge li dona una bata blanca i li diu que es faci passar per metge. Després entren una mare i la seva filla, i ignoren completament aquella persona que va vestit amb una bata blanca que està al final de la sala. Si no la portés, en canvi, la mare i la filla es queixarien que hi ha un home allà. Aquest conte ens vol mostrar que amb cada petit detall podem canviar la situació totalment, com en un hospital, on si et poses una bata blanca pots fer qualsevol cosa que una persona normal no pot fer.

 

Per últim, Pere Calders fa una burla a la literatura clàssica, exagerant un "Romeu i Julieta" al conte "Estudis per correspondència". Un inspector va a casa d'una família a revisar un cas de desaparició, i en voler entrar a una habitació, la dona diu que allà no pot entrar perquè la seva tieta fa cinc anys que hi és tancada després que la seva família no li deixés estar amb el seu enamorat, l'Oriol, a causa d'un problema entre aquestes dues famílies. Al final obre i la tieta Emília li explica que l'Oriol, el desaparegut, va morir d'un infart, i com que ells eren taxidermistes, ella va dissecar el cos del difunt, i gràcies a això va descobrir una nova tècnica d'enganxar parts del cos.

 

Aquest mític llibre m'ha agradat molt, ja que no és la típica novel·la comuna que sempre ens trobem a les llibreries, sinó que parla de problemes de la vida quotidiana, amb unes formes de resoldre'ls poc comunes i moltes vegades amb humor.

 

Crec que no és un llibre fàcil d'entendre, ja que has de reflexionar bastant sobre cada conte per treure-li el significat ocult que l'autor ens ha deixat. També penso que el ritme és una mica ràpid, ja que just has acabat una història, ja en comença una altra totalment diferent; recomano llegir-lo amb tranquil·litat.

 

En resum, aquest llibre, com ja he dit diverses vegades, parla de situacions de la vida i la manera que té a vegades l'individu de resoldre-les, despreocupant-se del més important, i preocupant-se de bestieses o coses que només l'afecten a ell.

Em semble que Pere Calders va publicar una molt bona obra, a vegades difícil d'assumir, però divertida i interessant per a tothom que tingui ganes de llegir.