​

Avui en dia, la societat coneix perfectament el terme "homofòbia", sabem que es tracta de l'aversió contra les persones homosexuals o contra la diversitat sexual. Però, realment som conscients que l’homofòbia ens envolta? Aquesta fòbia corre per la societat mundial i té a molts gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals esclavitzats fins a un considerable extrem d'una manera exageradament injusta. Assetjar físicament i psicològicament, marginar, ignorar i menysprear a persones només per una orientació sexual no heterosexual, és quelcom, a més a més de ridícul, il·lògic, incomprensible, desconsiderat i del tot inhumà. Per què els heterosexuals poden expressar els seus sentiments i els homosexuals no?

Va haver-hi una època, no massa lluny de l'actualitat, en la qual l'homosexualitat es considerava un trastorn mental més que es podia curar amb diverses teràpies i tractaments. Afortunadament, la investigació científica, juntament amb el pas dels anys, s'han encarregat de desmentir aquestes idees. El 1967, el psicoterapeuta nord-americà George Weinberg va ser el primer a utilitzar el terme "homofòbia", concepte que va desenvolupar en un dels seus llibres. És un terme psiquiàtric que va difondre's en la sociologia i la criminologia.
Hem de tenir en compte que l'homofòbia no deixa de ser una fòbia, que com tota fòbia consisteix, això sí, en un trastorn psicològic, caracteritzat per la desproporcionada i intensa por o sentiment d'odi davant objectes o situacions, que es tracta amb teràpia psicològica com la resta de malalties mentals. És veritat que existeix un debat que qüestiona si l'homofòbia és realment una fòbia, o es tracta d'un altre tipus de trastorn. Però tant si és una fòbia com si no, no deixa de ser una malaltia de l'àmbit psicològic.

Tot i això, gran part de la població mundial tendeix a continuar defensant l'obsoleta idea que "l'homosexualitat és una malaltia", contradient completament els estudis de la ciència. És per això que hi ha un gran nombre de gais, lesbianes, bisexuals i transsexuals que viuen aterrats i esclavitzats per aquesta societat que no s'acaba d'obrir de ment, que es tanca en banda i no vol acceptar ni entendre que existeix la diversitat sexual, l'amor i l'atracció sexual cap a persones d'un mateix sexe. Fa algun mal l'homosexualitat? Cap ni un, al contrari, no deixa de formar part del sentiment amorós, que va molt lligat a la felicitat. En canvi, si parlem de l'homofòbia, podem parlar de molts perjudicis injustos, no només cap a la societat homosexual sinó cap a la societat mundial en general. És una absoluta pèrdua de temps anul·lar completament a persones de manera totalment injusta, només per la seva orientació sexual, diferent de l'heterosexual. Marginar-les, ignorar-les, assetjar-les, físicament o psicològicament, agredir-les violentament i menysprear-les és el que aquesta malaltia causa, una malaltia que ha arribat fins al punt en què s'ha tornat denunciable. Aquells homòfobs i homòfobes que es manifesten no cal que s'esforcin, no aconseguiran el que esperen. Els homosexuals afectats per l’homofòbia, per què han de canviar d'orientació? Així és tal com són, si hi tenen tot el dret, per què haurien de negar els seus sentiments? Per molt reprimits que la societat homòfoba els obligui a viure, acabaran sortint de l'armari, alliberant-se, perquè viure esclavitzat i amb prejudicis no els val la pena, ni a ells ni a ningú.

Si observem el mapa mundial de l'homofòbia d'aquest mateix any, observem que el matrimoni homosexual només és legal a 19 països, entre els quals hi ha Espanya. Només catorze països permeten unions civils. L'adopció per part de parelles homosexuals és legalitzada només a 16, comptabilitzant Espanya. Però això no és tot, a més de 57 països ser homosexual és legal però el matrimoni és totalment il·legal. Entre aquests països trobem Rússia, una de les potències mundials més grans i importants, que, tanmateix, aquest fet converteix en una de les més tancades i menys desenvolupades. Fins i tot, a més de 70 països ser homosexual és il·legal i és castigat amb pena de presó o fins i tot de mort.

A Espanya un 88% de la població tolera totalment l’homosexualitat, és el país amb major acceptació en tot el món. Però això no vol dir que no continuïn existint denúncies d'agressions homòfobes. Un clar exemple és la notícia que publicà el diari El País, (http://ccaa.elpais.com/ccaa/2016/10/19/madrid/1476871664_390950.html) deixant constància que, una nit del passat mes d'octubre, una parella d'homes, mentre caminaven abraçats tranquil·lament per La Puerta del Sol, van patir un violent atac. Els agressors, que eren un grup d'entre 10 i 15 persones, els van colpejar i van burlar-se d'ells. L'endemà al matí, l'associació Acrópoli contra l'homofòbia, la transfòbia i la bifòbia, de seguida es va posar en contacte amb la parella. Un d'ells va haver d'acudir al centre de salut pels hematomes. Aquella mateixa tarda, la víctima va interposar una denúncia.

Però aquí no acaba la cosa, malauradament. D'acord amb un article del diari El Mundo (http://www.elmundo.es/madrid/2016/11/23/835817646163f15588b45e2.html), durant aquest any passat 2016, a Madrid, les xifres de denúncies per agressions homòfobes han crescut respecte als dos anys anteriors. Al mes de setembre, Acrópoli comptabilitzà 204 denúncies d'aquest tipus. Les dades recopilades afirmen que el col·lectiu gai és el que més denuncia i que els atacs verbals i físics són els més comuns. Altres associacions que defensen aquest col·lectiu, com ara Cromosomax, deixen clar que hi ha un "volum enorme d'agressions per homofòbia que no es denuncien per por o desconfiança."

El diari El País també ens parla sobre la polèmica graduació de Talles d’Oliveira Faria (http://internacional.elpais.com/internacional/2016/12/27/mundo_global/1482805616_048570.html), un jove de 24 anys recentment graduat a l'Institut de Tecnologia Aeronàutica de les Forces Armades brasileres, el mes passat de desembre. Aquest, a la seva canònica graduació, va recollir el seu títol vestit amb talons, maquillat i lluint un sensacional vestit. Enmig de l’acte, es va arrencar el vestit, ensenyant una llampant samarreta on explicava la raó d'aquella escena: denunciava l'assetjament i els insults per part dels seus companys durant els anys d'aprenentatge en aquell institut. Aquests no havien aconseguit que deixés de ser com és, gai.

Per sort, últimament, hi ha un col·lectiu d'homosexuals influents i cèlebres. A Espanya, n'hi ha un bon gruix, per exemple: el presentador de televisió Jesús Vázquez, l'actor Fernando Tejero, el secretari del parlament de Catalunya Miquel Iceta, entre d'altres. Però, actualment, cal destacar a la bloguera amb més visites d'Espanya, amb un nombre de 930.571 subscriptors a YouTube i més d'1.400.000 seguidors a Instagram, Aida Domènec, coneguda com a Dulceida. És una jove barcelonina que fa menys d'un any va declarar-se bisexual a través d'un vídeo al seu canal de YouTube. Fa tres mesos que es va casar amb la dona que estima, i per sobre de la polèmica i les crítiques negatives, junt amb els ànims que rep dels seus seguidors, lluita contra l'homofòbia, aprofitant al màxim la seva posició social com a influencer.

La Federació Estatal de Lesbianes, Gais Transsexuals i Bisexuals (FELGTB), amb l'ajuda de la majoria de tots nosaltres, s'ocuparà d'aquest repte: conscienciar la societat per acabar amb l'homofòbia. Juntament amb altres associacions com les anteriorment nomenades, Cromosomax i Acrópoli.

La medicina avança, la tecnologia avança, la ciència en general avança, però si la mentalitat humana no ho fa, si no s'adapta als canvis, no s'evoluciona. Cal educar les pròximes generacions amb la idea que l'homosexualitat està mal vista o és incorrecte? Afavorirà realment a algú? La resposta és clara i rotunda, és un no. Perquè en el món ja hi ha suficients conflictes socials prou durs, no permetem que l'homofòbia continuï sent un d'aquests, no perdem més el temps.

​