El 22 de desembre l'ajuntament de Barcelona va anunciar que tancaria el delfinari del zoològic. És un fet per aconseguir el qual molts van lluitar, com Richard O'Barry, l'ensinistrador del Flipper, el primer dofí ensinistrat del món, que protagonitzava una famosa sèrie dels anys seixanta. Actualment lluita perquè tots els delfinaris del món tanquin i els seus habitants puguin tornar a ser lliures.

 

Richard O'Barry va produir la pel·lícula The Cove, un film en contra els delfinaris i la matança massiva de dofins. En aquesta producció s’explica que Flipper es va suïcidar a les mans del seu ensinistrador, ja que els dofins respiren voluntàriament. El va mirar, va agafar aire i ja no va tornar a sortir a la superfície. Després d'aquesta tragèdia, O’Barry es va adonar que els animals en captivitat no són feliços i va començar a alliberar il·legalment tots els dofins que, per culpa de la sèrie en la qual havia col·laborat, havien estat caçats per ser ensinistrats.

 

Personalment crec que no hi hauria d'haver cap delfinari. Sí que està molt bé poder veure aquests preciosos mamífers de tan a prop, però és més bonic veure'ls en llibertat saltant les onades i jugant entre ells i no avorrits en una petita piscina.

 

Les persones, quan van a un delfinari, es queden fascinats per la meravella que els animals els ofereixen, però el que no veuen és la part negra de la història, que és que tots aquells mamífers han sigut separats de la mare quan eren cries, que viuen estressats en petites piscines amb molt soroll i que, per tal que es relaxin, els han de donar pastilles contra l'estrès. Si volem visitar aquests animals, potser en lloc de fer-los venir al nostre hàbitat podem anar nosaltres al seu. Es poden dissenyar vaixells silenciosos adaptats a tothom per poder anar a veure els dofins a mar obert i veure'ls gaudir de la seva vida, que és millor que veure'ls fent el que un humà els mana, és a dir, ensinistrats.

 

Sempre ens diuen que hem d'escoltar els nostres avis, ja que han viscut molts anys i saben moltes coses de la vida, doncs hem de fer el mateix amb les persones que han viscut una experiència com la d’Obarry. Si ell ens diu que els dofins ensinistrats són infeliços i que se suïciden expressament, ens podem parar durant uns segons a escoltar-lo abans de continuar caçant inútilment dofins.

 

A Taiji, Japó, cacen 23.000 dofins l'any per repartir-los pels delfinaris, i els que no venen els maten i venen la seva carn com a carn de balena, ja que la CBI, la Comissió Balenera Internacional, va prohibir caçar balenes l'any 2008. El Japó negava aquest fet i no es podia confirmar perquè no hi havia proves. Gràcies a l'OPS, l’Oceanic Preservation Society, fundada per Richard O'Barry, s'ha pogut confirmar la matança d'aquests animals, ja que una nit van entrar al tancat prohibit i van instal·lar càmeres. Gràcies a aquestes imatges molts països ja no donen suport al Japó i cada vegada més gent està mobilitzada per parar aquesta tragèdia que Richard O'Barry explica a la seva web: https://dolphinproject.net/.

 

La vida és curta i la volem aprofitar, però els humans no som els únics importants. Per tant, encara que nosaltres ens vulguem divertir no hem de fer mal als altres éssers vius. Els hem de deixar viure lliurement perquè puguin fer el que vulguin, perquè maltractar els animals no ens fa ser més poderosos.