Durant l’existència de l’ésser humà tothom al llarg de la seva vida, a part de preocupar-se per la supervivència, ha anat en busca de la felicitat. En busca d’allò que ens fa estar de bon humor, que ens alegra el dia, que fa que el temps passi en un tres i no res. Aquella cosa tan desitjada ha estat sempre en la nostra ment encara que no ho associem a la felicitat.  

 

El concepte de felicitat és abstracte i varia en el criteri de cadascú de tal manera que la felicitat d’uns és una ximpleria per uns altres. Per alguns la felicitat és l’amor, per altres el poder, d’altres creuen que són els diners i d’altres creuen que és formar una família. També n’hi ha que basen la seva felicitat en els resultats d’avaluacions, en jocs, en els amics, en fumar o beure, en fer esport o veure la televisió, entre d’altres coses. Per molt estrany que sembli, hi ha gent que gaudeix amb el sofriment dels altres o rient-se del proïsme. Si ens poséssim a enumerar possibilitats ens hi estaríem eternament. El cas és que, segons el diccionari, la felicitat és “estat d’ànim plenament satisfet”, però és una definició modelable en funció dels interessos o satisfaccions de cada persona o animal. La clau de la felicitat la tenim al nostre cap, a dins d’una capsa que només aconseguirem obrir exposant els sentiments a la gent, ignorant crítiques d’alguns, i provant coses noves. És a dir, no sabràs mai si una persona o una activitat et farà feliç si no li dones una oportunitat. La majoria de vegades no se li dona aquesta oportunitat. Si fóssim gats, és clar que l’hi donaríem, però ja se sap la dita de “la curiosidad mató al gato”. I això ens fa tirar-nos endarrere. Un altre motiu pel qual a vegades no provem noves experiències que ens poden fer feliços és que a ningú li agrada sortir de la seva zona de confort. I el motiu més evident pel qual ens podem allunyar de la felicitat són les crítiques i burles d’aquelles persones la felicitat de les quals es basa en el sofriment dels altres. Un exemple clar és el canvi de gènere. Molta gent amaga que sent que el seu gènere no coincideix amb el seu sexe biològic per por a com reaccionin els altres. Això hauria de ser absurd però vivim en una societat on l’opinió de la gent ens afecta. La pitjor cosa que hi ha és aquesta: l’exclusió del que és diferent. I per tant, ens em d’esforçar per canviar això i no tenir por a provar coses noves pel que pensin els altres (excepte si la teva felicitat es basa en el que la gent digui de tu, ja sigui bo o dolent).

En conclusió, la felicitat és el sentit de la vida i hauríem d’estar en constant lluita per aconseguir-la sense ferir a ningú emocionalment o físicament i sense donar-li importància a l’opinió pública. Si no se sap què és la felicitat, sempre es poden provar coses noves per conèixer-nos millor.