Des de principis del 2016 els Estats Units

d’Amèrica han estat fent eleccions per

escollir el candidat a la seva presidència.

Aquest procés en el qual es troben els

demòcrates i els republicans, els dos

partits polítics més importants d’Amèrica,

comença amb les eleccions primàries, que

consisteixen en escollir el candidat que

representarà cada partit, que en aquest cas van ser el multimilionari Donald Trump, pels republicans, i la exprimera dama Hillary Clinton, escollida pels demòcrates. Després de les eleccions primàries passen a la segona fase, que consisteix en una Convenció Nacional de cada partit, que és un moment dins del partit mitjançant el qual s’escolleixen els candidats a president i a vicepresident. La Convenció dels republicans es va fer el 18 de juliol a Ohio i la dels demòcrates es va fer el 15 de juliol a Filadèlfia. Després d’aquesta petita fase es va presentar el 26 de setembre el que va ser el primer i l’únic debat presidencial dels Estats Units, en el qual Donald Trump i Hillary Clinton van fer un cara a cara exposant les seves idees i crítiques. Finalment, el 8 de novembre a les nou del matí es van obrir les urnes per votar. Totes les pàgines web i enquestes apuntaven que Hillary Clinton seria la primera dona presidenta dels Estats Units, però malauradament el prepotent, masclista i homòfob candidat dels republicans va guanyar. Tot el procés es troba resseguit en el diari ElPaís( http://elpais.com/especiales/2016/elecciones-eeuu/calen
dario/ ).

La victòria de Donald Trump a les eleccions americanes és un desastre per a la política internacional, ja que, segons la informació d’El País (http://economia.elpais
.com/economia/2016/11/09/actualidad/1478676159_091329.html), aquell dia en alguns llocs del planeta, com a Mèxic, van baixar fins a un 4% les accions de la borsa, mentre que les accions dels Estats Units pujaven fins a un 1,7%. A aquest efecte se l’ha anomenat l’Efecte Trump. 

Unes setmanes més tard la C.I.A (l’agència central d’intel·ligència), l’F.B.I (l’Oficina Federal d’investigacions) i la N.S.A (l’Agència de Seguretat Nacional) van començar a investigar si eren certes les especulacions que apuntaven que uns pirates informàtics russos a les ordres del president de Rússia, Vladimir Putin, havien entrat il·legalment en els arxius privats de la Hillary Clinton i havien filtrat que en el seu correu personal hi havia informació classificada. Aquest fet, que considero com un dels més despreciables de tot aquest procés, sembla que va ser ordenat per en Donald Trump, ja que en les previsions es preveia que Clinton guanyaria i això no ho podia consentir, així que va decidir jugar brut.

Alguns consideren que Donald Trump pot arribar a ser un gran president dels Estats Units, perquè és fort i té caràcter, però en realitat només és un home que diu el que el seu poble vol sentir. Aquest fet es pot veure reflectit en moltes de les seves declaracions, en les quals va demostrar que no estava capacitat per a la presidència. Com, per exemple, quan va humiliar una periodista dirigint-li diversos comentaris sexistes. En una altra de les seves declaracions va afirmar que el canvi climàtic no existia, aquestes van ser les seves paraules: "l'escalfament global és un concepte creat pels xinesos, per fer que el sector industrial estatunidenc perdi competitivitat” ( https://ca.wikipedia.org/wiki/Donald_Trump ). 

Una altra de les declaracions més extremes va ser la de crear un mur entre les fronteres de Mèxic i els Estats Units, i que aquest hauria de ser pagat pels propis mexicans.

 

Personalment crec que va quedar suficientment clar que Donald Trump no era apte per dirigir el país més important del món, però tot i així va guanyar a una dona que estava més que suficientment clar que sí que ho estava. Ara només cal esperar el 20 de gener quan, després de vuit anys excepcionals de Barack Obama, cedeixi el seu lloc a un incompetent com Donald Trump.